IV Jornada sobre el riurau: "Riurau, paisatge i territori". Dissabte 18 de juny, 9'30h. Sala d'Actes de la Seu Universitaria de la Marina. C/ Puríssima, 57. Benissa.

CRITERIS PER A LA REHABILITACIÓ DE RIURAUS


PREÀMBUL
La Junta Directiva de l’associació Riuraus Vius, davant del buit que hi ha en matèria de rehabilitació de riuraus, i després de trobar-nos amb diversos socis i simpatitzants que els necessiten i ens els demanen, ens trobem en l’obligació de poder donar resposta a les peticions que tenim.
Després de consultar amb diversos experts, la Junta Directiva decidix elaborar un seguit de criteris amplis, on queden reflectides aquelles idees orientatives que poden servir per a la rehabilitació dels riuraus.
Actualment, rehabilitar un riurau significa salvar-lo d’assolar-se i fer així que la seua vida es prolongue durant anys. No obstant, els riuraus que es rehabiliten ara es destinen, o es poden destinar, a finalitats diverses, les quals són diferents d’aquelles que es troben al seu origen: l’elaboració i secat de la pansa. Per eixa raó, i en virtut d’allò que ha de ser la nova vida a la qual serà destinat el riurau, poden variar els materials a utilitzar, però tal variació ha d’estar sempre dins d’uns paràmetres que, tot i ser amplis, no trenquen l’esperit i l’estètica que correspon al tipus de societat en la qual van nàixer: la societat tradicional valenciana. I, en cas d’usar-ne de nous, que responguen a criteris estètics més que a interessos crematísitcs.
A l’hora de pensar a rehabilitat un riurau cal, sobretot, posar en valor l’edifici i ser respectuós amb ell. Si s’ha de fer obra nova (per exemple una paret, un afegit, posar llum, fer una rampa d’accés per a minusvàlids...) l’obra nova no deu prevaldre per damunt de l’obra antiga, per tant, s’haurà de fer amb discreció. Si s’utilitzen elements nous -ja siga rajola de fang o pis de formigó, ferro o vidre- que l’obra nova siga essencialment reversible, és a dir, que afecte en la menor mesura possible l’edifici original i si algun dia es vol eliminar que no deixe empremptes. De totes formes, el problema no es troba tant en els materials a utilitzar com en la concepció. És molt recomanable tindre en compte els tres conceptes que hem explicitat: Respecte, discreció, reversibilitat.


NO ÉS RECOMANABLE,
Per a rehabilitar un riurau, no es recomanable usar certs productes actuals com ceràmica de gres o rajoles vidrades per al terra, o vigues de formigó per al sostre, que no tenen cap de connexió amb l’estètica i els tipus de construcció propi del moment de l’aparició i desenvolupament dels riuraus. Fidels a aquest esperit pensem que es preferible que els elements que han de quedar a la vista estiguen en consonància amb el món estètic dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX. L’arquitectura popular coneix la perfecció del treball i cal tendir cap a ella, usant els materials que més d’acord estiguen amb a la tradició.
Sembla, en canvi, perfectament tolerable l’ús d’impermeablitzants per a la teulada i altres elements que queden amagats i servixen per a amillorar les condicions de l’edifici.

IL.LUMINACIÓ.
És evident que ara els riuraus que es rehabiliten s’hauran d’il.luminar, però, una mínima sensibilitat al respecte demana que la il.luminació siga discreta, això no lleva que puga tindre preses de llum per si es vol utilitzar el riurau per a desenvolupar actes culturals, cívics, etc. que necessiten molts quilovats en casos puntuals.

ÉS RECOMANABLE
Usar teules àrabs per a cobrir la teulada, que, a la part de dins ha de tindre canyes, que poden ser sense pelar o pelades, depenent de l’ús i el caràcter estètic que se li vullga donar al riurau. També es recomana posar bigues i jàsenes de fusta. La pedra i la tosca són característiques de les nostres edificacions més emblemàticques. I per a cobrir el terra són aconsellables les rajoletes de fang. Les bigues, les jàsenes, la tosca i la pedra, en els riuraus, són elements decoratius per se i es preferible que estiguen a l’aire que recoberts de qualsevol material.
Encara que els riuraus han sigut llocs destinats al treball, i, a diferència de la naia, més descuidats, alguns presenten elements artístics que es pot recomanar imitar actualment, com ara, columnes de formes clàssiques, amb basa, fust i capitell, que solien ser de pedra tallada, de tosca, etc.

LA PRÀCTICA que hem tingut amb la rehabilitació del Gran Riurau del Senyor de Benissadeví a Jesús-Pobre, poble on té la seu la nostra associació, i, per tant, hem pogut seguir més de prop els treballs, ens du a concloure que la rehabilitació d’un riurau, amb la manca de criteris que tenim actualment, no és gens fàcil. I encara que, al nostre entendre, la rehabilitació que s’ha fet ací no és del tot satisfactòria, considerem que és un exemple rehabilitador que es pot recomanar, aprofitant, amb criteri, els encerts i els errors que s’hi han comés.
Aquelles persones que necessiten més informació al respecte poden adreçar-se al nostre correu-e i seran ateses amb molt de gust: riurausvius@hotmail.com

La Junta Directiva de Riuraus Vius
Febrer 2011.

RUTA DELS RIURAUS I EL MOSCATELL DE LA MARINA ALTA

INAUGURACIÓ


Dia: Dissabte 9 d’abril
Lloc de concentració: Entrada de Jesús Pobre
Hora: 8’30
Hora prevista d’acabar i dinar: 14


A les 8’30 és la cita al parking de l’entrada a Jesús Pobre, venint de Gata, prop de l’església. Després començarem un recorregut per la comarca on visitarem alguns dels principals riuraus, on tindrem ocasió de conéixer diversos aspectes dels nostres monuments més emblemàtics, un d’ells, museu etnològic, on podrem conéixer diversos oficis tradicionals de la comarca; de camí, farem parades en camps de ceps de moscatell i rebrem explicacions in situ sobre diferents aspectes del conreu, classes de varietats de raïm, etc. Tindrem un prefinal a El Celler de la Marina, de Gata de Gorgos, on hi haurà un tast de diferents vins elaborats a partir de raïm de moscatell. Acabarem visitant el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, a la població, anomenada històricament Benissadeví, en l’actualitat coneguda com Jesús Pobre, i, si les previsions no fallen, a les 14h donarem per acabat el recorregut i fruirem d’un exce.lent dinar de cuina tradicional.

Preu: 35 €
Telèfon per a reserves: Pere Fornés 687 533 612.

Organitza: Associació Riuraus Vius i Associació d’Amics del Moscatell.

IV ANIVERSARI RIURAUS VIUS

Enguany, la festa d’aniversari de la nostra associació s’ha celebrat també a Jesús Pobre, però fora de la nostra seu, com veníem fent en anys anteriors. Ha sigut el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví el que ha protagonitzat l’esdeveniment, cosa que ha permés que pogueren assistir més persones, en ser un espai obert.
El Soci d’Honor 2011 ha recaigut en la Fundació CIRNE de Xàbia, per l’exposició sobre la pansa i la publicació que l’ha acompanyada, on es fa l’estudi dels riuraus, la pansa i la seua projecció internacional.
Un vídeo sobre l’escaldà, elaborat per la Fundació, va ser exhibit al públic que el va rebre amb gran atenció.
El matí es va cloure amb la ballada de les Danses de Jesús Pobre, recuperades per a l’ocasió.
El Celler de la Marina ens va oferir un tast de vins Casta Diva que du un logo amb la figura d’un riurau.

ELS RIURAUS VALENCIANS

Dissabte dia 5 de febrer 2011 a les 19h es va presentar el llibre ELS RIURAUS VALENCIANS. L’acte va tindre lloc a Gata de Gorgos a la cambra d’El Celler de la Marina. Un tast de bons vins de moscatell i diverses delicatessen preparades ad hoc van completar l’acte.
Al llibre ELS RIURAUS VALENCIANS, edificis únics al món apareix imprés per primera volta el nom RIURALOGIA com la disciplina d’estudi dels riuraus. Per primera volta també els emblemàtics edificis són proposats, i oferits, com objecte d’estudi científic.
La portada és una fotografia de Toni Català que inaugura una nova era respecte al tractament fotogràfic dels riuraus. Toni Català no fa una foto descriptiva, usa un riurau per a la creació artística. El títol: ‘L’escaldà de nit’. Altres fotògrafs, amb capacitat creativa i artística, han començat també a tractar els riuraus com a objectes suggeridors d’art.

Presentació del llibre ELS RIURAUS VALENCIANS

Presentació llibre ELS RIURAUS VALENCIANS

ACTES DEL IV ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ RIURAUS VIUS

El Celler de la Marina, Gata de Gorgos
Presentació del llibre: ELS RIURAUS VALENCIANS, EDIFICIS ÚNICS AL MÓN.
(I parlarem també dels ‘risaus’ de Gata)
Dissabte dia 5 de febrer 2011, a les 19 hores.
Presentarà el llibre el propi autor, Lluís Fornés
La soirée serà amenitzada amb cançons de Lluís El Sifoner.
Estarem en una sala emmarcada per fotografies amb paissatges de moscatell.
Tastarem diverses delicatessen d’ El Celler de la Marina.
Ho regarem tot amb un tast d’exquisits vins de moscatell que guiarà el nostre sumiller Toni Puig (Tonet).
VOS ESPEREM

Recordeu que el proper dissabte 12, a les 12h serà la proclamació del Soci d’Honor 2011 i la recuperació de les danses de Jesús Pobre.

Es convoca assemblea general ordinària per al proper dissabte dia 12 de febrer del 2011, a les 10’30h en primera convocatòria, i a les 11h en segona, a la seu habitual de l’associació, C/ Major, 7 de Jesús Pobre.



ORDRE DEL DIA:

.- Salutació de la senyora Presidenta.
.- Balanç any 2010.
.- Estat de comptes.
.- Previsions any 2011.
.- Precs i preguntats.

Després ens traslladarem al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, al centre de Jesús Pobre, on es desenrotllarà l’acte de proclamació del Soci d’Honor d’enguany. Els parlaments, visionat d’un video sobre l’escaldà i la recuperació de les danses de Jesús Pobre tancaran el matí.
De bestreta, moltes gràcies per la vostra assistència.





El Secretari: Lluís FORNÉS.